La comunicació en temps convulsos

La comunicació en temps convulsos

Inicio aquest bloc amb un dels àmbits “estrella” d’Efectiva Comunicació.

Vivim en uns moments certament convulsos per a la comunicació:

en els darrers anys, amb l’aparició de les xarxes socials i els blocs s’han multiplicat els canals de comunicació i els emissors d’aquesta;

  • la interacció entre emissors i receptors és més directa que mai, no mediatizada;
  • els missatges han augmentat exponencialment i, sovint, és difícil destriar el gra de la palla.
  • alguns entorns, com Twitter, obliguen a sintetitzar al màxim els missatges, amb la poca capacitat d’aprofundir que això comporta;
  • la credibilitat d’algunes institucions, especialment les polítiques, minva cada dia que passa;
  • cada cop la immediatesa és més gran, amb el risc que això suposa en no contrastar algunes informacions.

Tot plegat fa que els comunicadors i comunicòlegs ens haguem de replantejar com dur a terme la nostra feina.

D’altra banda, la crisi econòmica imperant ha fet que moltes empreses i institucions, que s’han vist afectades per tot tipus de retallades, hagin decidit prescindir dels departaments o persones que duen a terme les funcions associades a la comunicació.

Greu error! En moments com l’actual la comunicació és més necessària que mai. I el rol de les persones que desenvolupen aquesta funció és totalment imprescindible.

Cal l’expertesa d’aquelles persones que poden analitzar l’entorn comunicatiu actual; que poden analitzar, proposar i establir quin és el posicionament que ens diferenciarà de la nostra competència; que ens ajuden a definir els nostres públics objectius; que poden orientar-nos sobre quins són els missatges clau que volem fer arribar a la nostra audiència; que ens aconsellen i ajuden a ser millors portaveus, etc.

En definitiva, si les empreses i institucions volen ser realment cabdals, a gran o petita escala; si volen ser conegudes i obtenir notorietat per consolidar-se, créixer, o senzillament per sobreviure, han de saber explicar qui són, què fan, i què és allò que els fa “diferents” i “especials”. Com pensen fer-ho, sense una visió estratègica de la comunicació?

Posted by Míriam Riera
5 de març de 2013